Em costa molt d'expressar en simples paraules tot el que ha sigut per a mi aquest projecte... La veritat és que estic molt orgullosa d'haver format part d'ell i del que m'ha arribat a portar com a persona.
Al principi em va resultar molt difícil, ja que l'Ebrima és un nen molt tímid i que li costa obrir-se als demes, tot i així, a mida que passaven els dies, la cosa va canviar. Darrere d'això hi va haver un treball meu per veure que fallava, que havia de millorar...
És una pena que vivim en una societat a,b tants de prejudicis, perquè penso que la diversitat, més que segregar a les persones, el que hauria de fer es ajuntar-les perquè en cada cultura hi ha una gran riquesa. També penso que moltes vegades, i un problema que tenim moltes persones, és que abans de pensar en aquella persona ja ens ve a la ment la paraula: "immigrant", "desconeixença"... Penso que abans de pensar tot això el que ens hauria de venir al cap és que primer i per sobre de tot són persones, nens, avis... que tenen les mateixes pors, les mateixes necessitats que qualsevol altre persona. Sembla mentida, però quan una persona se n'adona d'això, la cosa canvia.
Convido a tothom a fer aquest projecte l'any vinent i desitjo que l'Ebrima mai oblidi aquets mesos que hem estat junts i que sobretot i el més important, que passi el que passi, al meu costat sempre hi tindrà a una amiga.
Cristina.
dilluns, 31 de maig del 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
Abril
Hola a tots!
Diria que des de que vaig escriure l'ultima vegada, fins a dia d'avui, que he viscut els dies mes intensos del projecte.
Finalment, vaig dur a l'Ebrima al cinema. Vaig tenir molta sort perquè just aquella semana van estrenar una pel·licula: "Como entrenar a tu dragon" i pel que vaig llegir, era la que mes podria agradar-li al nen. Tant el film, com l'horari ens anava be perque el nen pogues disfrutar de la pel·licula i poguessim arribar a l'hora maxima que m'havia dit el seu pare per arribar a casa.
L'Ebrima mai havia anat al cinema i per això va ser una experiencia tant meravellosa. Tindrieu que haver vist la seva cara i l'expressio d'emocio que va fer quan vam entrar a la sala... No deixava de fer un somriure d'orella a orella. Li vaig comprar palomites, chucheries... sabia que un dia com aquell no es tornaria a repetir i ho tenia que aprofitar al màxim.
La pel·licula va estar molt be i li va agradar molt! Tenia un missatge molt bonic!
Tornan vam agafar un taxi perquè sino no haguessim arribat a temps a casa seva i, sabeu que? no se si li va agradar mes el film o el taxi, ja que per a ell tambe va ser una gran experiència! Mai abans havia pujat a un i estava molt content, molt!
Aquets dies tambe vam anar a jugar a futbol i el vaig dur al carrilet de Blanes, que es un tren turistic del qual disposa el nostre poble, divertit i entretenidor!
Va estar molt be perque vam passar per zones de Blanes que el nen encara no coneixia, a la vegada que em preguntava i li ensenyava coses.
Mes tard el vaig dur a pendre un gelat i vam acabar de donar la volta!
Diria que des de que vaig escriure l'ultima vegada, fins a dia d'avui, que he viscut els dies mes intensos del projecte.
Finalment, vaig dur a l'Ebrima al cinema. Vaig tenir molta sort perquè just aquella semana van estrenar una pel·licula: "Como entrenar a tu dragon" i pel que vaig llegir, era la que mes podria agradar-li al nen. Tant el film, com l'horari ens anava be perque el nen pogues disfrutar de la pel·licula i poguessim arribar a l'hora maxima que m'havia dit el seu pare per arribar a casa.
L'Ebrima mai havia anat al cinema i per això va ser una experiencia tant meravellosa. Tindrieu que haver vist la seva cara i l'expressio d'emocio que va fer quan vam entrar a la sala... No deixava de fer un somriure d'orella a orella. Li vaig comprar palomites, chucheries... sabia que un dia com aquell no es tornaria a repetir i ho tenia que aprofitar al màxim.
La pel·licula va estar molt be i li va agradar molt! Tenia un missatge molt bonic!
Tornan vam agafar un taxi perquè sino no haguessim arribat a temps a casa seva i, sabeu que? no se si li va agradar mes el film o el taxi, ja que per a ell tambe va ser una gran experiència! Mai abans havia pujat a un i estava molt content, molt!
Aquets dies tambe vam anar a jugar a futbol i el vaig dur al carrilet de Blanes, que es un tren turistic del qual disposa el nostre poble, divertit i entretenidor!
Va estar molt be perque vam passar per zones de Blanes que el nen encara no coneixia, a la vegada que em preguntava i li ensenyava coses.
Mes tard el vaig dur a pendre un gelat i vam acabar de donar la volta!
diumenge, 21 de març del 2010
MARÇ
Hola a tots!
Perdoneu pel retard en penjar la meva entrada al bloc…
Aquest mes al principi ha anat una mica estrany. El primer dissabte vaig anar a esperar l’Ebrima i en veure que no venia vaig anar fins a casa seva, s’havia adormit i com que no em contestaven vaig haver de marxar. Vaig trucar al seu pare i em va dir que s’hauria quedat adormit.
El segon dissabte semblava que tornava a passar el mateix perquè el nen no es presentava i vaig tornar a casa seva. La veritat es que em vaig espantar. Vaig tenir la sort de coincidir amb el seu germà al replà de casa seva i el va anar a avisar que estava a baix. L’Ebrima em va dir que estava fent feina de casa, que se l’hi havia fet tard. Jo ho entenia però li vaig demanar que siusplau, intentes que ens poguéssim veure, que jo també feia el meu sacrifici per poder estar amb ell i que intentes trobar un altre moment per fer les feines.
Aquest dissabte per sort, la cosa ha anat millor. L’he portat a la bolera i ha estat molt content, ha disfrutat molt i sembla que de mica en mica es va obrint. Ara ja em parla una mica mes i aquets dies ha començat a saber una mica mes de mi, abans no m’havia preguntat encara res de la meva persona.
Avui ha somrigut mes i ha demanat algo per prendre a la bolera, abans costava molt que ho fes. Crec que aquets son els petits gestos que em van mostrant que l’Ebrima es va sentint mes a gust.
Ara intentaré que l’Ebrima pugui anar al cine amb mi per la tarda el dissabte que ve. No ha estat mai al cinema i crec que li agradarà molt veure-ho, serà una experiència maca i vull estar al seu costat
Perdoneu pel retard en penjar la meva entrada al bloc…
Aquest mes al principi ha anat una mica estrany. El primer dissabte vaig anar a esperar l’Ebrima i en veure que no venia vaig anar fins a casa seva, s’havia adormit i com que no em contestaven vaig haver de marxar. Vaig trucar al seu pare i em va dir que s’hauria quedat adormit.
El segon dissabte semblava que tornava a passar el mateix perquè el nen no es presentava i vaig tornar a casa seva. La veritat es que em vaig espantar. Vaig tenir la sort de coincidir amb el seu germà al replà de casa seva i el va anar a avisar que estava a baix. L’Ebrima em va dir que estava fent feina de casa, que se l’hi havia fet tard. Jo ho entenia però li vaig demanar que siusplau, intentes que ens poguéssim veure, que jo també feia el meu sacrifici per poder estar amb ell i que intentes trobar un altre moment per fer les feines.
Aquest dissabte per sort, la cosa ha anat millor. L’he portat a la bolera i ha estat molt content, ha disfrutat molt i sembla que de mica en mica es va obrint. Ara ja em parla una mica mes i aquets dies ha començat a saber una mica mes de mi, abans no m’havia preguntat encara res de la meva persona.
Avui ha somrigut mes i ha demanat algo per prendre a la bolera, abans costava molt que ho fes. Crec que aquets son els petits gestos que em van mostrant que l’Ebrima es va sentint mes a gust.
Ara intentaré que l’Ebrima pugui anar al cine amb mi per la tarda el dissabte que ve. No ha estat mai al cinema i crec que li agradarà molt veure-ho, serà una experiència maca i vull estar al seu costat
dimecres, 3 de març del 2010
FEBRER
Hola a tots!
Demano disculpes per no haver fet abans cap entrada en el blog, entre els exàmens i desprès el trasllat a la nova facultat he anat de bòlit i no he tingut temps per a res...
Aquest mes de febrer gairebé no vaig veure a l'Ebrima, vaig estar molt ocupada i vaig parlar amb el seu pare perquè ho sapiguessin.
També m'ha coincidit en una època en la que he estat una mica desanimada pel projecte, perquè al veure al nen nomès a les tardes fa que moltes coses no les poguem fer i tenia por de que el nen no se sentis bé, que es canses...
Aquest dissabte passat però vaig tornar a veure'l i vam aprofitar que a Blanes feien una espècie de festa solidaria per tots els afectats d'Haití per trobar-nos tots els mentors amb els nens.
Allà hi havia jocs, xocolatada i els nens van disfrutar!
Va ser una experiència molt positiva perquè els nens mostraven que s'ho estaven passant bé i a mi per exemple em va fer molta il·lusió coneixer als altres nens dels que les mentores havien parlat tant...
L'Ebrima al veure als altres nens es va deixar anar i va deixar la seva timidesa. Vam veure que els nens s'ho passaven o més ben dit, se sentien una mica més oberts quan estaven ams nens de la seva edat. Intentarem fer més trobades perquè ha resultat positiva.
Quan vam tornar cap a casa vaig trobar a L'Ebrima més obert amb mi, com si aquesta experiència ens hagués unit molt més! Jo així ho espero perquè m'agradaria poder-me apropar molt més al petit.
Una abraçada!
Demano disculpes per no haver fet abans cap entrada en el blog, entre els exàmens i desprès el trasllat a la nova facultat he anat de bòlit i no he tingut temps per a res...
Aquest mes de febrer gairebé no vaig veure a l'Ebrima, vaig estar molt ocupada i vaig parlar amb el seu pare perquè ho sapiguessin.
També m'ha coincidit en una època en la que he estat una mica desanimada pel projecte, perquè al veure al nen nomès a les tardes fa que moltes coses no les poguem fer i tenia por de que el nen no se sentis bé, que es canses...
Aquest dissabte passat però vaig tornar a veure'l i vam aprofitar que a Blanes feien una espècie de festa solidaria per tots els afectats d'Haití per trobar-nos tots els mentors amb els nens.
Allà hi havia jocs, xocolatada i els nens van disfrutar!
Va ser una experiència molt positiva perquè els nens mostraven que s'ho estaven passant bé i a mi per exemple em va fer molta il·lusió coneixer als altres nens dels que les mentores havien parlat tant...
L'Ebrima al veure als altres nens es va deixar anar i va deixar la seva timidesa. Vam veure que els nens s'ho passaven o més ben dit, se sentien una mica més oberts quan estaven ams nens de la seva edat. Intentarem fer més trobades perquè ha resultat positiva.
Quan vam tornar cap a casa vaig trobar a L'Ebrima més obert amb mi, com si aquesta experiència ens hagués unit molt més! Jo així ho espero perquè m'agradaria poder-me apropar molt més al petit.
Una abraçada!
dilluns, 25 de gener del 2010
Gener
Hola a tots!
Demano disculpes pel retard en escriure però aquets dies amb els examens em resulta molt dificil trobar un moment!
Amb L'Ebrima per aquestes festes de Nadal vam anar a fer una visita a la ludoteca on vam estar una estona jugant a diferents jocs, utilitzant l'ordinador...
Vam donar alguna volta pel poble, el vaig convidar a esmorçar.
Tambe el que hem fet va ser visitar per segona vegada la biblioteca. Vam mirar diferents llibres, l'Ebrima va llegir algun conte...
Es una pena que aquets dies el temps no ens ha acompanyat gaire i es dificil trobar alguna activitat per fer pel mati, ja que la majoria de llocs estan tancats o no obren fins mes tard.
Ara no em trobo amb el meu mentorat per tot el tema d'exàmens, vaig parlar amb el seu pare i no hi va haver cap problema.
El seu pare em va comentar que el nen semblava que anes millor a l'escola, que es portava mes be i això em va omplir molt! A principis del projecte el pare de l'Ebrima em va demanar ajuda en aquest aspecte del nen i intento fer-li reflexions i sobretot diposito molta confiança en ell perquè com jo li dic sempre, se que ell pot aconseguir tot el que es proposi, millorar a l'escola i portar-se millor.
Tant de bo aconseguim moltes coses mes abans que finalitzi aquest projecte...
Demano disculpes pel retard en escriure però aquets dies amb els examens em resulta molt dificil trobar un moment!
Amb L'Ebrima per aquestes festes de Nadal vam anar a fer una visita a la ludoteca on vam estar una estona jugant a diferents jocs, utilitzant l'ordinador...
Vam donar alguna volta pel poble, el vaig convidar a esmorçar.
Tambe el que hem fet va ser visitar per segona vegada la biblioteca. Vam mirar diferents llibres, l'Ebrima va llegir algun conte...
Es una pena que aquets dies el temps no ens ha acompanyat gaire i es dificil trobar alguna activitat per fer pel mati, ja que la majoria de llocs estan tancats o no obren fins mes tard.
Ara no em trobo amb el meu mentorat per tot el tema d'exàmens, vaig parlar amb el seu pare i no hi va haver cap problema.
El seu pare em va comentar que el nen semblava que anes millor a l'escola, que es portava mes be i això em va omplir molt! A principis del projecte el pare de l'Ebrima em va demanar ajuda en aquest aspecte del nen i intento fer-li reflexions i sobretot diposito molta confiança en ell perquè com jo li dic sempre, se que ell pot aconseguir tot el que es proposi, millorar a l'escola i portar-se millor.
Tant de bo aconseguim moltes coses mes abans que finalitzi aquest projecte...
diumenge, 20 de desembre del 2009
DESEMBRE...
Hola a tots!
Estic contenta de formar part del projecte rossinyol!
Cada vegada mes, veig que estic visquent unes coses que mai tindria l'oportunitat de viure si nos fos per aquest projecte.
Encara estic esperant poder compartir mes coses amb l'Ebrima, però la seva timidesa ens ho impedeix. També, el que ens passa es que cada dissabte fem el que fem, ens acabem trobant amb uns amics seus de la mesquita, i al final acabem tots junts!
Al principi em sabia greu tot això, però ara veig que si venen els seus amics pot ser una porta oberta per conèixer de mes a aprop la seva cultura i de compartir.
Dins els seus amics de la mesquita hi ha dos germans, en Mohamed i en Buba. En Buba em crida molt l'atencio perquè es un nen de 13 anys però sembla que tingui mes per a la seva mentalitat... es molt obert i d'ell estic aprenent moltes coses, ja que es un noi que ho pregunta tot.
Aquest mes he dut a l'Ebrima a la biblioteca. Mai havia estat allà i va ser una experiència positiva. Ell s'ho va passar be i vam compartir una estona maca. Vam trobar un llibre de català- àrab i em va començar a escriure paraules de la seva llengua. Us puc dir que es impressionant...
Aquest dissabte passat, juntament amb els seus amics de la mesquita vam anar a veure les barques del port... els hi va agradar molt. Veig que aquets nens son uns enamorats de tot el que tingui relacio amb el mar... els hi encanta!
Vam parlar una mica de les tradiccions d'aqui, de cagar el tio... tambe els hi vaig fer un incis de la meva religio, el cristianisme i vaig veure que son uns nens molt respectuosos.
Ells tambe son molt creients i tenen molt sagrat tot el que forma part de la seva religio musulmana. L'altre dia els hi vaig aguantar una motxilla que duien i en Buba em va dir: "Cuida molt aquesta motxilla perquè a dins portem l'Alcora...".
Aquest Nadal em continuare trobant amb l'Ebrima. Ell ho vol i a mi, encara que siguim festes, no em fa res, sino tot lo contrari...
Ojala tot vagi molt be i amb l'Ibrim poguem compartir moltes altres coses...
Estic contenta de formar part del projecte rossinyol!
Cada vegada mes, veig que estic visquent unes coses que mai tindria l'oportunitat de viure si nos fos per aquest projecte.
Encara estic esperant poder compartir mes coses amb l'Ebrima, però la seva timidesa ens ho impedeix. També, el que ens passa es que cada dissabte fem el que fem, ens acabem trobant amb uns amics seus de la mesquita, i al final acabem tots junts!
Al principi em sabia greu tot això, però ara veig que si venen els seus amics pot ser una porta oberta per conèixer de mes a aprop la seva cultura i de compartir.
Dins els seus amics de la mesquita hi ha dos germans, en Mohamed i en Buba. En Buba em crida molt l'atencio perquè es un nen de 13 anys però sembla que tingui mes per a la seva mentalitat... es molt obert i d'ell estic aprenent moltes coses, ja que es un noi que ho pregunta tot.
Aquest mes he dut a l'Ebrima a la biblioteca. Mai havia estat allà i va ser una experiència positiva. Ell s'ho va passar be i vam compartir una estona maca. Vam trobar un llibre de català- àrab i em va començar a escriure paraules de la seva llengua. Us puc dir que es impressionant...
Aquest dissabte passat, juntament amb els seus amics de la mesquita vam anar a veure les barques del port... els hi va agradar molt. Veig que aquets nens son uns enamorats de tot el que tingui relacio amb el mar... els hi encanta!
Vam parlar una mica de les tradiccions d'aqui, de cagar el tio... tambe els hi vaig fer un incis de la meva religio, el cristianisme i vaig veure que son uns nens molt respectuosos.
Ells tambe son molt creients i tenen molt sagrat tot el que forma part de la seva religio musulmana. L'altre dia els hi vaig aguantar una motxilla que duien i en Buba em va dir: "Cuida molt aquesta motxilla perquè a dins portem l'Alcora...".
Aquest Nadal em continuare trobant amb l'Ebrima. Ell ho vol i a mi, encara que siguim festes, no em fa res, sino tot lo contrari...
Ojala tot vagi molt be i amb l'Ibrim poguem compartir moltes altres coses...
dissabte, 21 de novembre del 2009
El meu nou amic es l'Ebrima i te 11 anys...
Hola a tots!
Fa dies que em volia passar per aqui, per tant ho faig avui...
Avui per primera vegada m'he trobat amb el meu nen mentorat. L'infant te 11 anys, es diu Ebrima i es un nen natiu de Gàmbia. Viu amb el seu pare i el seu germà, la seva mare està a Gàmbia. El gener de l'any passat van arribar a Blanes.
El dia de la presentacio a la casa del Poble de Blanes, l'Ebrima va venir acompanyat de l'amic del seu pare, un senyor que viu amb ells i que va fer el favor al petit ja que el pare treballava.
Va ser molt emocionant veure al nen per primera vegada i si soc sincera vaig estar contenta quan vaig coneixer de la seva procedència, ja que Gàmbia es per a mi un pais llunyà i bastant desconegut. Ja que per primera vegada m'he embarcat en aquest projecte, em va be començar amb una cultura diferent a la meva, ja que per a mi això es una oportunitat d'apropar-m'hi.
Entre setmana vaig anar al locutori on treballa el seu pare i vaig parlar una estona tambe per quedar d'acord per veure al seu fill.
Avui he quedat amb l'Ebrima per primera vegada. No hem anat a cap lloc en concret, ja que ens hem limitat a coneixens. L'Ibrhim es un nen bastant timid i per aquest motiu li he demanat que ell tries el lloc on volia anar. M'ha dut a un parc i de cop i volta ha vist a uns nens jugant a futbol. De seguida ha demanat per jugar amb ells i m'ha preguntat si jo volia jugar tambe. He de reconeixer que no en tinc ni idea d'esports però sabia que era la unica manera d'estar aprop seu, per tant he acceptat sense pensar-m'ho dues vegades. Hem estat tot el mati jugant a futbol, a basquet... m'ha fet molta gràcia perquè ha coincidit que els nens que han compartit el joc amb nosaltres eren nens de totes les edats i de diferents procedencies: Inglaterra, Marroc, Sudamericans...
Crec que l'Ibrhim no es tant timid com es pensa. A mi m'ha donat la sensacio de ser un nen molt valent i espavilat.
Quan ens hem despedit l'he acompanyat a casa seva i mentre esperava el bus al carrer del costat, ha tornat a passar davant meu perquè es dirigia a resar a la mesquita. Anava vestit amb un traje blaucel i blanc precios. M'ha fet molta il·lusio i gracia veure'l.
Se que expressar-se en aquest bloc no es el mateix que viure en pròpia pell aquestes experiències. Jo el que desitjo es que el nen pugui agafar confiança en mi de tal manera que poguem ser grans amics i que sapiga que en mi te a una persona de confiança que estarà al seu costat sempre que ho necessiti.
Cristina.
Fa dies que em volia passar per aqui, per tant ho faig avui...
Avui per primera vegada m'he trobat amb el meu nen mentorat. L'infant te 11 anys, es diu Ebrima i es un nen natiu de Gàmbia. Viu amb el seu pare i el seu germà, la seva mare està a Gàmbia. El gener de l'any passat van arribar a Blanes.
El dia de la presentacio a la casa del Poble de Blanes, l'Ebrima va venir acompanyat de l'amic del seu pare, un senyor que viu amb ells i que va fer el favor al petit ja que el pare treballava.
Va ser molt emocionant veure al nen per primera vegada i si soc sincera vaig estar contenta quan vaig coneixer de la seva procedència, ja que Gàmbia es per a mi un pais llunyà i bastant desconegut. Ja que per primera vegada m'he embarcat en aquest projecte, em va be començar amb una cultura diferent a la meva, ja que per a mi això es una oportunitat d'apropar-m'hi.
Entre setmana vaig anar al locutori on treballa el seu pare i vaig parlar una estona tambe per quedar d'acord per veure al seu fill.
Avui he quedat amb l'Ebrima per primera vegada. No hem anat a cap lloc en concret, ja que ens hem limitat a coneixens. L'Ibrhim es un nen bastant timid i per aquest motiu li he demanat que ell tries el lloc on volia anar. M'ha dut a un parc i de cop i volta ha vist a uns nens jugant a futbol. De seguida ha demanat per jugar amb ells i m'ha preguntat si jo volia jugar tambe. He de reconeixer que no en tinc ni idea d'esports però sabia que era la unica manera d'estar aprop seu, per tant he acceptat sense pensar-m'ho dues vegades. Hem estat tot el mati jugant a futbol, a basquet... m'ha fet molta gràcia perquè ha coincidit que els nens que han compartit el joc amb nosaltres eren nens de totes les edats i de diferents procedencies: Inglaterra, Marroc, Sudamericans...
Crec que l'Ibrhim no es tant timid com es pensa. A mi m'ha donat la sensacio de ser un nen molt valent i espavilat.
Quan ens hem despedit l'he acompanyat a casa seva i mentre esperava el bus al carrer del costat, ha tornat a passar davant meu perquè es dirigia a resar a la mesquita. Anava vestit amb un traje blaucel i blanc precios. M'ha fet molta il·lusio i gracia veure'l.
Se que expressar-se en aquest bloc no es el mateix que viure en pròpia pell aquestes experiències. Jo el que desitjo es que el nen pugui agafar confiança en mi de tal manera que poguem ser grans amics i que sapiga que en mi te a una persona de confiança que estarà al seu costat sempre que ho necessiti.
Cristina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)