MARÇ

Hola a tots!

Perdoneu pel retard en penjar la meva entrada al bloc…

Aquest mes al principi ha anat una mica estrany. El primer dissabte vaig anar a esperar l’Ebrima i en veure que no venia vaig anar fins a casa seva, s’havia adormit i com que no em contestaven vaig haver de marxar. Vaig trucar al seu pare i em va dir que s’hauria quedat adormit.
El segon dissabte semblava que tornava a passar el mateix perquè el nen no es presentava i vaig tornar a casa seva. La veritat es que em vaig espantar. Vaig tenir la sort de coincidir amb el seu germà al replà de casa seva i el va anar a avisar que estava a baix. L’Ebrima em va dir que estava fent feina de casa, que se l’hi havia fet tard. Jo ho entenia però li vaig demanar que siusplau, intentes que ens poguéssim veure, que jo també feia el meu sacrifici per poder estar amb ell i que intentes trobar un altre moment per fer les feines.
Aquest dissabte per sort, la cosa ha anat millor. L’he portat a la bolera i ha estat molt content, ha disfrutat molt i sembla que de mica en mica es va obrint. Ara ja em parla una mica mes i aquets dies ha començat a saber una mica mes de mi, abans no m’havia preguntat encara res de la meva persona.
Avui ha somrigut mes i ha demanat algo per prendre a la bolera, abans costava molt que ho fes. Crec que aquets son els petits gestos que em van mostrant que l’Ebrima es va sentint mes a gust.

Ara intentaré que l’Ebrima pugui anar al cine amb mi per la tarda el dissabte que ve. No ha estat mai al cinema i crec que li agradarà molt veure-ho, serà una experiència maca i vull estar al seu costat

FEBRER

Hola a tots!

Demano disculpes per no haver fet abans cap entrada en el blog, entre els exàmens i desprès el trasllat a la nova facultat he anat de bòlit i no he tingut temps per a res...

Aquest mes de febrer gairebé no vaig veure a l'Ebrima, vaig estar molt ocupada i vaig parlar amb el seu pare perquè ho sapiguessin.
També m'ha coincidit en una època en la que he estat una mica desanimada pel projecte, perquè al veure al nen nomès a les tardes fa que moltes coses no les poguem fer i tenia por de que el nen no se sentis bé, que es canses...

Aquest dissabte passat però vaig tornar a veure'l i vam aprofitar que a Blanes feien una espècie de festa solidaria per tots els afectats d'Haití per trobar-nos tots els mentors amb els nens.

Allà hi havia jocs, xocolatada i els nens van disfrutar!

Va ser una experiència molt positiva perquè els nens mostraven que s'ho estaven passant bé i a mi per exemple em va fer molta il·lusió coneixer als altres nens dels que les mentores havien parlat tant...

L'Ebrima al veure als altres nens es va deixar anar i va deixar la seva timidesa. Vam veure que els nens s'ho passaven o més ben dit, se sentien una mica més oberts quan estaven ams nens de la seva edat. Intentarem fer més trobades perquè ha resultat positiva.

Quan vam tornar cap a casa vaig trobar a L'Ebrima més obert amb mi, com si aquesta experiència ens hagués unit molt més! Jo així ho espero perquè m'agradaria poder-me apropar molt més al petit.


Una abraçada!