Fi del projecte...

Em costa molt d'expressar en simples paraules tot el que ha sigut per a mi aquest projecte... La veritat és que estic molt orgullosa d'haver format part d'ell i del que m'ha arribat a portar com a persona.

Al principi em va resultar molt difícil, ja que l'Ebrima és un nen molt tímid i que li costa obrir-se als demes, tot i així, a mida que passaven els dies, la cosa va canviar. Darrere d'això hi va haver un treball meu per veure que fallava, que havia de millorar...

És una pena que vivim en una societat a,b tants de prejudicis, perquè penso que la diversitat, més que segregar a les persones, el que hauria de fer es ajuntar-les perquè en cada cultura hi ha una gran riquesa. També penso que moltes vegades, i un problema que tenim moltes persones, és que abans de pensar en aquella persona ja ens ve a la ment la paraula: "immigrant", "desconeixença"... Penso que abans de pensar tot això el que ens hauria de venir al cap és que primer i per sobre de tot són persones, nens, avis... que tenen les mateixes pors, les mateixes necessitats que qualsevol altre persona. Sembla mentida, però quan una persona se n'adona d'això, la cosa canvia.

Convido a tothom a fer aquest projecte l'any vinent i desitjo que l'Ebrima mai oblidi aquets mesos que hem estat junts i que sobretot i el més important, que passi el que passi, al meu costat sempre hi tindrà a una amiga.


Cristina.